Resolució de Conflictes

quees

La Resolució Alternativa de Conflictes (RAC o ADR) va néixer com una alternativa als judicis per resoldre conflictes en situacions de trencament familiar o disputes veïnals. L’experiència en aquest terreny es va estendre després a altres àmbits, com l’empresarial, el laboral o l’escolar. Aquesta ampliació temàtica va permetre també anar més enllà de la resolució del conflicte i se’n va començar a gestionar la prevenció i l’administració.

Un dels processos de la resolució alternativa de conflictes més conegut i estès mundialment és la mediació. Com a procés, la mediació té arrels molt antigues. A la Xina, des de l’antiguitat, s’ha utilitzat per solucionar desacords. Confuci afirmava que l’estat natural de les relacions humanes era l’harmonia i que enfrontar-se a l’adversari per resoldre conflictes (que l’ús de procediments adversarials de resolució de conflictes) és l’antítesi a la pau desitjada.

Al Japó, des de l’antiguitat, el líder del poble és l’encarregat d’ajudar a resoldre les disputes entre els habitants. Ja va ser després de la Segona Guerra Mundial quan es va institucionalitzar aquesta pràctica, la conciliació de desavinences personals.

Als Estats Units la mediació va sorgir als anys seixanta impulsada pels moviments civils. Davant la no resposta del sistema decideix en buscar solucions alternatives per gestionar els conflictes socials. A San Francisco, van néixer els community boards, els primers centres de mediació veïnals formats per voluntaris. Tenien com a objectiu promoure la cultura de la pau entre els seus veïns.

De manera paralel·la i liderat per la Universitat de Harvard, es van començar a posar en pràctica diversos programes de mediació en l’àmbit familiar. Des del món judicial derivaven a la medicació els conflictes matrimonials, especialment aquells en què hi havia fills.

La pràctica nord-americana es va estendre a Canadà, Argentina, Japó, Austràlia i Regne Unit als anys setanta, i es van desenvolupar diferents corrents i escoles de pensament. En molts països europeus existeixen programes de mediació des dels anys vuitanta. A països com França, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Finlàndia, Països Baixos, la mediació està plenament integrada socialment.

Alguns exemples de casos resolts:

Familia

Conflicte:
Una parella de fet, separada dos anys enrere, amb un fill menor, veu com la confiança entre ells es trenca i apareixen tensions i dificultats de  comunicació entre ells que acaben afectant la relació.

Resolució:
A través de la mediació van entendre que estaven fent tot el contrari que pensaven que havien de fer com a pares.
Estaven actuant en contra dels valors que creien havien de transmetre els pares.
Van arribar a un acord sostenible en el temps, refrendat legalment i han recuperat la relació cordial.



Civil

Conflicte:
Una mancomunitat de propietaris amb 5 edificis amb una  zona enjardinada comuna i una comunitat d’aparcament.
Unes humitats a l’aparcament provinents de la zona enjardinada causen danys al vehicle d’un particular-veí.

Resolució:
Es va sol·licitar una mediació per resoldre el tema d’una forma més àgil i evitar reclamar responsabilitats via judicis.
La mediació va permetre: evitar un judici, rebaixar el malestar entre el veïnat i una ràpida reparació. Aprofitant l’oportunitat es van adonar de la necessitat de coordinar-se per establir criteris d’ús del jardí comú i planificar com fer el manteniment necessari dels espais comuns.



Empresa

Conflicte:
Una empresa té l’equip de treball dividit en dos bàndols. No hi ha manera que funcioni bé per aquest enfrontament. En molts casos, part dels enfrontats no acaben de tenir clar com i perquè s’ha arribat a aquesta situació.

Resolució:
Per gestionar-ho es va dissenyar una formació a mida en habilitats directives que va servir per tractar el conflicte sense que les parts se n’adonessin.
Després del curs, la relació entre els membres de l’equip va millorar i l’empresa va tornar a funcionar de forma natural de manera més cohesionada.